El foc se'ns ha emportat una de les joies més grans del nostre país, boscos i camins compartits, sureres, carrasques i pinars que ho envoltaven tot, paisatges en el record que ens deixaven admirats quan passàvem. En poques hores ha quedat tot calcinat pel foc. Tot el Camí brancal d'Espadà ha quedat arrasat. Vivim en l'esperança que carrasques i sureres tinguen prou força per rebrotar d'entre les cendres,  tant de bo aprenguem de les desgràcies per previndre-les millor en el futur i que no es tornen a repetir. Perquè la serra és la nostra casa i la fauna i la flora les nostres companyes de viatge. El dolor, la ràbia i la impotència ens omplen aquestes darreres hores l'ànima en veure com tot desapareix en un instant. En aquesta entrada volem fer un homenatge a la serra d'Espadà, d'allò que va ser i esperem tornar a recuperar per al futur. També donem un fort agraïment  als bombers, voluntaris i en general a totes les persones que han treballat per aturar el f...