De Torreblanca a Alcossebre Ens vam trobar el grup del Camí a Torreblanca, per fer la caminada fins a Alcossebre, a la plaça Major, vam fer el rogle i vam començar l'etapa. Torreblanca era un poble gran abocat a la plana, de tradició agrícola, amb pisos de ciutat i no massa edificis arquitectònics antics. Però la gent van saber traure-li lluentor a les allargassades parets. Rostres espectacularment realistes impregnaven les llargues parets nues. A poc a poc vam deixar la població i fèiem passos entre camps de conreu. Un carxofar  de fulles verdes i blanques  ens donava una fotografia preciosa coronada per Torreblanca al fons. Ens vam eixir de la ruta marcada per fer la visita a les oliveres de Xelo.  Era un camí agradable al caliu del sol novell que la tardor ens oferia.  Vam entrar a l'olivaret, ben conreat de Xelo, i vam endinsar-nos pel mig de les oliveres farcides d'olives, i allà al fons com omplint un lloc privilegiat una olivera centenària de fornida soca tenia esc

  La visita al monestir En arribar a l'aparcament del monestir em vaig trobar amb Xavi Ribes, vam aprofitar l'espera per deixar cotxes a Castellonet de la Conquesta per poder després tornar. En trobar-nos tot el grup  al monestir vam fer el rogle i vam explicar el full de ruta del dia. Primer vam fer  la visita al monestir i després encetaríem l'etapa fins a Castellonet. Vam entrar pel camí escoltats per la densa arbreda  i ens vam aturar a l'ampla esplanada de davant la porta. Després d'atendre els protocols i les normes del moment que estàvem passant vam fer el pagament de l'entrada per veure el monestir i vam iniciar la visita. La guia ens va explicar que els monjos que van vindre a aquest monestir inicialment venien de Xàbia, el 1374 a Xàbia els van cremar el monestir. Els monjos els havien segrestat uns pirates i el net de Jaume II va pagar el rescat per tornar-los a terra ferma. Tot i això ells no volien tornar a Xàbia, ja que eren molt freqüents els atacs

  Ens Trobem a  Castell de Cabres  ( Tinença de Benifassà) Era un bon auguri començar la temporada a la Tinença de Benifassà. Sempre era agradable recórrer els pobles i els paisatges de la Tinença de Benifassà, era com si el temps s'hagués aturat en aquells tossals i ens traslladarem a temps molt remots on l'esser humà no controlava cada pam de terra, i hi havia zones que s'esmunyien del nostre ull controlador. Vam trobar-nos a Castell de Cabres municipi que albergava uns pocs habitants, que pel que vam llegir històricament va dependre de Morella però també més endavant del monestir de Benifassà. Vaja a cavall entre els Ports i la Tinença de Benifassà, tot i que modernament s'inclou a la Tinença de Benifassà. Vam quedar a la plaça del poble a la vora del bar del poble. Els companys i companyes van anar arribant d'arreu del país, dels Ports, de l'Horta, de la Marina, de la Plana Alta, de la Vall d'Albaida, del Baix Maestrat per descobrir aquest amagatall mera