Crònica de la caminada per la Plana Alta

 De Torreblanca a Alcossebre

Ens vam trobar el grup del Camí a Torreblanca, per fer la caminada fins a Alcossebre, a la plaça Major, vam fer el rogle i vam començar l'etapa.

Torreblanca era un poble gran abocat a la plana, de tradició agrícola, amb pisos de ciutat i no massa edificis arquitectònics antics. Però la gent van saber traure-li lluentor a les allargassades parets.

Rostres espectacularment realistes impregnaven les llargues parets nues. A poc a poc vam deixar la població i fèiem passos entre camps de conreu. Un carxofar  de fulles verdes i blanques  ens donava una fotografia preciosa coronada per Torreblanca al fons.

Ens vam eixir de la ruta marcada per fer la visita a les oliveres de Xelo.  Era un camí agradable al caliu del sol novell que la tardor ens oferia.  Vam entrar a l'olivaret, ben conreat de Xelo, i vam endinsar-nos pel mig de les oliveres farcides d'olives, i allà al fons com omplint un lloc privilegiat una olivera centenària de fornida soca tenia escapades les mantes, com una estora engalanada que revelava el seu més alt estatus, d'entre les companyes presents.

Vam fer l'explicació del Camí i després en homenatge vam cantar al país de l'Olivera, com pertocava al moment.

Després dels homenatges i les cançons vam seguir el camí envoltats de camps i horts,  vam arribar a les primeres edificacions  de la Platja, per penetrar pels carrers i arribar al passeig marítim, ens vam desviar cap al sud pel passeig buscant entre els apartaments un antic edifici, la torres vigia que li donava nom al lloc; Torrenostra. Era una antiga torre encaixada en el pany de cases, dissimulada com si fos un edifici més del pany.

 Xavier Rosselló ens va recordar la història del segrest de la forma sagrada pels pirates barbarescos i  els atacs pirates i la creuada dels cristians  on van arrasar la població musulmana i van recuperar la forma i la van tornar a Torrenostra.

El Camí ens havia obert la gana i el solet convidava a obrir les carmanyoles i fer un descans, així que ens vam agafar una estoneta per descansar a la vora de la torre.

Després vam refer el camí cap al nord pel passeig marítim i vam seguir per un camí asfaltat una estona, la joliverda cobria de groc molts camps de la vora.

Un ventet anava despentinant la sorra de la platja, en arribar a la vora de la mar aquesta trencava l'escuma sobre la sorra fina. Vam creuar el riu de les Coves o de sant Miquel, que era la ratlla administrativa que separava les dues comarques, la plana Alta i el Baix Maestrat, una llenca d'aigua s'endinsava cap a dins per la llera del riu.

Vam anar una estona per la vora de la platja, on s'apilaven quilometres de pedres arrodonides que intentaven frenar la força de la mar. Era tal vegada el tros més bonic, amb el perfil  de la platja i les ones trencant sobre la pedra i escampant l'escuma al vent.

Després de seguir el passeig vam arribar a Alcossebre, vam buscar un pinar per poder dinar, al dinar van anar trenant la conversa i  sorgint idees.

Si voleu veure més fotografies podeu entrar al bloc Ensumant la Terra