Caminada per l'Alacantí i homenatge a Gràcia Jiménez i Tirado

Caminada per l'Alacantí: de Mutxamel a Sant Vicent del Raspeig i homenatge a Gràcia Jiménez i Tirado

El dissabte 8 de novembre a les 9:00 ens trobarem a Mutxamel, a la plaça de l'Ajuntament on comença la caminada. Iniciarem l'acte amb un homenatge a Josep Joan Pastor Pastor, activista i membre de l'entitat que ens va deixar fa poc. Iniciarem el recorregut cap a Sant Vicent del Raspeig, esmorzarem a mig camí i seguirem fins a Sant Vicent del Raspeig.

El recorregut té una distància de 8,9 km i una dificultat fàcil, amb un desnivell positiu de 57 metres i un desnivell negatiu de 8 metres.

En arribar a Sant Vicent del Raspeig anirem a dinar, l'espai és un local llogat per la nostra entitat per aquesta finalitat, el dinar el portarem al local.

Homenatge a Gràcia Jiménez i Tirado

Gràcia és una persona vinculada a l'educació i el món de les lletres, escriptora de diverses publicacions i també ha estat inspectora i treballadora de l'ensenyament, defensora de la llengua i dels nostres drets lingüístics.

Pel seu treball incansable al llarg de molts anys per la cultura del País Valencià i la defensa de l'ensenyament en valencià li volem retre aquest homenatge al seu poble, a Sant Vicent del Raspeig.

A la fitxa de la caminada podreu trobar més detalls de la jornada i us podreu apuntar al full d'inscripció.

Resenya de la caminada de Mutxamel a Sant Vicent del Raspeig i Homenatge a Gràcia Jiménez i Tirado

Després de moltes setmanes de treball i d'organització va arribar el gran dia on tots els preparatius es posaven a punt per donar forma a la jornada. En especial un fort agraïment al grup de dinamització del Camí a l'Alacantí, en especial a Emi i Anna.

Ens vam trobar a Mutxamel , a la plaça de l'Ajuntament un grup de persones vingudes d'arreu de molts pobles i comarques, tot i que aquesta vegada eren majoritàriament de l'Alacantí.

Primer Anna ens va portar a un racó de Mutxamel espectacular,, primer ens va mostrar un mural amb la xarxa de braçals de l'horta d'Alacant, que eren les séquies que recorrien la comarca. Prompte ens vam endinsar dins del jardí on el ficus gegantí ens va engolir en la seua ombra.

Homenatge a Josep Joan Pastor

Era el moment de recordar al nostre company i amic en Josep Joan Pastor i Pastor, acompanyats de molta part de la família i amics li vam dedicar unes paraules recordant la seua amistat i la seua fidelitat al Camí, les vivències compartides i com sempre restarà al rogle del Camí, com van ser en algun dia brots i ara són les arrels de l'associació. Vicent Iborra com a persona més coneguda de Pep va fer unes paraules recordant-nos la seua fermesa en l'estima de la llengua i la defensa del territori i la seua bondat i caràcter amable. Després dels discursos les paraules i els aplaudiments vam cloure el primer homenatge a Pep. Al bloc tenim un espai per les persones que ja no son amb nosaltres i han segut fidels per sempre com Pep.

Segons el llibre els noms dels pobles valencians d'Abel Soler Mutxamel vol dir lloc de regadiu de terra blanquinosa.

Tànger

Vam anar a pels cotxes i vam fer cap a Tànger el poble on començava la caminada. El Camí anava cosint diverses partides de l'Horta d'Alacant, Tànger era un petit poblet, que amb el seu carrer únic ja ens donava una idea de les dimensions de la població, era una partida d'Alacant.

Vam eixir de la població no sense abans fer-nos algunes fotos de grup al parc i fer un bon esmorzar amb coques tradicionals i olives casolanes, un grup de companyes van entrar a un bar i van degustar la caspositat d'alguns espècimens d'aquesta comarca.

Una vegada el grup en marxa vam creuar el carrer Únic i vam passar per alguns camps d'oliveres amb les soques grises i el platejat fullam, havien passat l'any prement la rabassa per manca d'aigua, i engolint la set a l'escorça, sense forces per fer fruit i poder sobreviure, encongides i envoltades de brutícia, de la vergonya dels governants, tot i l'abandó, vam gaudir de les soques i l'arbreda. En l'àrid camí una planta especial se'ns va creuar al davant, com per en la seua senzillesa de flor de marge voler ser protagonista de la conversa, i tot el grup ens vam aturar fent com un rogle encerclant-la, com davant d'un tresor, era la barrella, era una planta que fa molts anys era un dels motors de la comarca, ja que d'aquella senzilla planta una vegada cremada, de les cendres es feia sosa per fer sabó i s'exportava a molts països.

El Palamó

Vam seguir per antics casalicis que denotaven la riquesa de la zona en temps passats de l'antiga i rica horta d'Alacant fins arribar al Palamó, que era la denominació històrica i que malauradament després, en època franquista s'imposà el nom de Vilafranqueza. Vam arribar a la plaça on hi havia l'església i l'antic nucli urbà i on hi havia la plaça del Palamó.

Després del Palamó (els coloms) ens vam encaminar cap a Sant Vicent del Raspeig, vam passar primer pel parc lo Torrent i finalment Sant Vicent del Raspeig, el poble de la Universitat d'Alacant.

Vam entrar al Raspeig ( magatzem d'espigues) i mentre alguns vam anar a pels cotxes un altre grup es van quedar preparant el dinar, aquesta vegada el dinar era a un local llogat al centre del poble, prop de la plaça de l'Església, un local molt acollidor, vam gaudir d'una companyia meravellosa i d'una paella boníssima. Gràcies Emi i Anna per l'organització.

Homenatge a Gràcia Jiménez i Tirado

En acabar de dinar vam passar a fer l'homenatge a Gràcia Jiménez i Tirado.

Primer vam fer una explicació contextualitzant el Camí i l'acte d'homenatge en mig dels dos actes de reconeixement anuals que esdevenen com a tradicionals a l'associació i perquè la tria de Gràcia per aquest homenatge.

Després va parlar Anna presentant a Gràcia Jiménez i Tirado, com a gran persona, com a escriptora i poeta, com a activista en defensa de la llengua i com educadora, pràcticament en quasi tots els nivells. Era una persona de gran talent i de caràcter amable i planer.

Gràcia ens va regalar unes paraules de gratitud i de germanor, i també de satisfacció de formar part del Camí, per a nosaltres era un honor, ens va parlar del seu viatge pel país i la sort de conèixer diverses terres, després ens va regalar alguns poemes que ens van embriagar l'oïda. Vam aprendre de la seua gran capacitat de treball.

Vam seguir l'acte d'homenatge i així la vam fer sòcia d'honor, que és quan oficialment forma part del Camí al País Valencià. Després ens va regalar unes paraules al llibre dels homenatjats.

En acabar d'escriure al llibre vam passar a la següent part que era l'entrega del socarrat com a sòcia d'honor a Gràcia. Mentre mostrava el socarrat al públic una muixeranga de la mà d'un dolçainer i una dolçainera feia trontollar la sala, mentre el silenci de la gent es va estendre en un moment tan solemne i com una maror un sentiment de llibertat es va fer clamor en els nostres cors, perquè sense sud no hi ha País Valencià, vam gaudir i ens vam emocionar, vam fer germanor i vam fer país. Així vam tancar aquest dia tan meravellós.

Homenatge a Josep Joan Pastor a Mutxamel