D'Ontinyent a Albaida. Ens vam trobar a  Ontinyent  per iniciar el Camí, després d'haver deixat cotxes a Albaida per poder tornar en acabar la jornada. Mentre esperàvem que vinguera Pilar Torró, la nostra guia que ens mostraria el palau de la vila, vam fer les presentacions i l'explicació del full de ruta del dia. Hui eren especialment representades amb els i les  participants la major part de comarques  del nostre benvolgut País Valencià. Érem un grup de 15 persones de 10 comarques diferents; Marina Alta, Marina Baixa, Alacantí, Comtat, Safor, Ribera Alta, Horta, Plana Baixa, Plana Alta, i Baix Maestrat. Mentre esperàvem vam guaitar per la terrassa que el palau feia sobre el riu Clariano,  vam recordar la riuada que anys enrere va malmetre tot el que va trobar al seu davant. El palau de la vila Quan va vindre Pilar vam començar la visita del palau. Primer ens va fer una presentació històrica del monument. El  palau de la vila  devia de ser un alcàsser andalusí. Va ser

Per la Plana del Prat de Cabanes Orpesa Ens vam trobar a Orpesa en un matí assolellat que prometia molt.  Vam fer les pertinents explicacions d'el Camí i del full de ruta del dia i vam iniciar la marxa.  La primera fita era el castell d'Orpesa, vam creuar els tortuosos carrers del nucli antic que ens separaven del castell i vam pujar fins a la plaça d'armes. Vam gaudir de les vistes  que ens regalava l'indret; al nostre davant s'estenien les teulades del poble i el campanar, i  a l'est espurnejava el sol que per Mallorca ens eixia, com deia la cançó d'Al tall, il·luminant una franja de color mar  intens entre el cel i el poble. A la banda de ponent la serra d'Orpesa  ens donava la imatge pura d'una serra que es revelava a ser urbanitzada i mostrava la seua salvatgia més idíl·lica.  Dalt del castell vam fer un recordatori de la història d'Orpesa i de les seues peculiaritats, la seua vulnerabilitat històrica a causa de la pirateria i els seus at

Per les terres de l'Espadà. Eslida Era la primera caminada organitzada que fèiem entre setmana que no fora per fer un reportatge de televisió. Aquesta vegada vam triar  el brancal de l'Espadà.  Ens vam trobar a l'església d'Eslida amb els companys i companyes vingudes de la Marina, del Maestrat, de l'Horta, de la Plana i de Barcelona.  Vam parlar amb Lucia de l'Ajuntament, que ens va preparar informació del poble i de la serra, i en trobar-nos tots vam començar. Vam fer una primera explicació  d'Eslida recordant  el que Òscar ens havia contat en visites passades. Especialment vam fer referència als seus habitants moriscs i el sotrac que va suposar per  al poble i les terres de l'Espadà la seua expulsió en 1609. També vam recordar el treball de l'espart als carrers i l'antiga alqueria musulmana anomenada  Almasraka que volia dir la solaneta. Una vegada fetes les explicacions i presentacions corresponents vam iniciar la marxa. Vam  creuar els ca

Ja teniu el tercer reportatge del Camí a Ares. El trobareu a l'enllaç a  televisió a la carta al minut 22' 27"

Fem Camí per la Vall d'Albaida. Quan 21/12/19 On Ontinyent- Albaida ( Vall d'Albaida) Distància 17,3 km (linial) Dificultat Moderada. 393 m desnivell positiu i 443 m desnivell negatiu Detalls Fitxa de la caminada Inscripció Formulari d'Inscripció Organitza Associació Cívica el Camí al País Valencià

Remuntant el Vinalopó La Caminada Ens vam trobar  al centre del poble, davant de   l'ermita de la Divina Aurora , prop de la plaça de l'ajuntament de  Beneixama . Preparats per gaudir d'aquell dia ben prometedor, tot i que el cel estava tapat i feia fresqueta.  Anàvem ben abrigats  i amb ganes d'iniciar el Camí, vam passar per la  torre medieval   que es trobava al centre d'una plaça. No vaig trobar cap placa informativa que em donés dades tot i que li vaig pegar la volta a la torre. Vam creuar els darrers carrers del poble després de passar pel  convent de les monges Carmelites , allà un home de Beneixama ens va acompanyar un tros i ens anava contant històries del poble. Vam passar per una antiga fàbrica on encara quedava una estructura que reflexava la seua importància. Una xemeneia altíssima  perpetuava la seua història. Segons ens va contar el nostre acompanyant autòcton, era una antiga fàbrica d'orujo, ara transformada en un restaurant on es feien noses

Caminada per la Safor - Valldigna: Xeraco- Tavernes- Simat de la Valldigna.  Aquesta vegada vam organitzar una caminada amb dues possibilitats, una completa des de Xeraco,  i una segona opció on  una part del grup s'afegia a Tavernes. Ens vam trobar en aquesta primera fase amb les companyes del Campello a Xeraco. Vam iniciar el Camí al poble de Xeraco, vam passar per l'antiga cisterna, que vam poder visitar en la caminada anterior.  Un home major es va apropar i ens va parlar amb més detall de quan venien antigament les dones amb el cànter a per aigua. La cisterna es va inaugurar el juny del 1888. Es va construir on hi havia un antic pou públic i  portava l'aigua de la font de l'Ull. La cisterna s'omplia cap al mes de febrer  i hi havia una persona encarregada del seu manteniment. Va estar en funcionament fins als anys 60,  i l'any 1982 l'ajuntament va decidir condicionar-la com a sala d'exposicions. Vam eixir del poble per un cami paral·lel a la m