Caminada del Cap de la Nau a la Granadella

de setembre 30, 2019

Caminada del Cap de la Nau a la Granadella.

Vam iniciar el segon dia de caminada per la Marina Alta, en la seua etapa del cap de la Nau al castell de la Granadella. Mentre estàvem esperant una part del grup vam tindre l'ocasió de visitar el far del cap de la Nau. L'home que vigilava el far, molt amable ens va mostrar sa casa i ens va contar la història del far. També ens va parlar de l'etimologia del nom de la Nau, i vam veure la punta de la roca que recordava a un vaixell que li donava nom. Després de la visita vam iniciar la nostra ruta. Teníem una bona panoràmica de la costa amb l'illa del Descobridor al mig.
Vam anar caminant pels carrers de les urbanitzacions fins arribar al llarg camí on hi havia la torre d'Ambolo, allà ens vam trobar amb la gent que faltava, malauradament s'havien quedat estacada a Xàbia sense poder eixir per una cursa que bloquejava la població.
Hi havia diferents miradors que ens deixaven veure la meravellosa panoràmica de la mar i la costa retallada de la Marina. En un dels miradors és on ens van mostrar el castell de la Granadella en un turonet a la vora de la mar. Vam esmorzar a la torre d'Ambolo, malauradament la construcció de la casa tapava la torre i no es podia veure des d'aquell punt. Vam seguir per camins i prompte vam arribar a un camí que zigzaguejava fins arribar a la platja, la preciosa cala de la Granadella.
A la platja vam partir el grup, algunes persones es van quedar a la caleta i la major part de la gent vam seguir per la pista costeruda on la calor anava eixugant-nos.
El passat incendi havia deixat el paisatge sense arbres i ara la vegetació començava a regenerar-se, la senda pedregosa anava davallant vertiginosament, ens ajudàvem de la barana de fusta que resseguia el penya-segat. A les profunditats ressorgia la mar i la cala de la Granadella, com una espina de peix clavada a la mar l'illa del descobridor trencava l'horitzó.
Vam davallar fins al castell de la Granadella, quedaven restes de la torre de l'homenatge, vam descansar a l'ombra del castell i ens vam fer una foto de grup, vam veure l'assut que hi havia a l'altra banda, un castell sempre necessitava aigua.
Després de gaudir del moment vam iniciar el retorn per la mateixa senda que ens havia portat fins al castell. La tornada va ser més feixuga per la calor que ens eixugava l'ànima. En arribar a la platja vam reagrupar-nos amb la gent que hi havia a la cala i vam anar cap al port de Xàbia. Vam arribar a la llotja del peix on hi havia la trobada de grups de danses on teniem reservada una taula, un bon plat de paella i amanides. Després de dinar va començar l'espectacle. Hilari Alonso va començar a cantar, amb una veu forta i profunda i amb cançons de la terra.
Ens va emocionar amb cançons com l'Hereu Riera o les cançons d'era.
Però el final va ser explosiu, quan Hilari i el Botifarra van cantar la Malaguenya de Barxeta i Mayte es va unir a l'escenari. Va ser un moment històric amb aquella imatge i la música enfilant-se per cada racó de la llotja del peix. En acabar vam iniciar el camí cap a casa, encara ens quedava uns quants kilòmetres per davant. Havia estat un dia complet per al record.
Podeu trobar la ruta a l'enllaç al wikiloc.