Caminada per la Marina Alta: de Xàbia al Cap de la Nau.
Caminada per la Marina Alta: de Xàbia al Cap de la Nau.
Durant els dies 21 i 22 de setembre vam fer un trosset del brancal de la Costa de la Marina Alta. El dissabte 21 vam començar la nostra expedició a l'estació d'autobusos de Xàbia i vam anar cap al riu Gorgos fins travessar-lo i arribar al passeig marítim. Allà teníem a la nostra dreta el cap de la Nau i la badia de Xàbia i a la llunyania es retallava el cap de Sant Martí. El cel estava ennuvolat deixant el dia enrarit.
Vam començar a veure la zona de la platja de l'Arenal on hi havia la famosa pedra tosca rossegada per la mar i el vent. Biel ens ho va explicar molt bé, hi havia una sèrie de basses i canals molt ben retallats, segons Biel era una important factoria romana on adobaven el peix, aprofitaven la migració de la tonyina per capturar-la en el seu viatge. Era impressionant veure els profunds canals que s'estiraven terra endins, i afloraven a la vora de la mar, alguns tapats de sorra però en l'antiguitat era una entrada d'aigua de la mar.
Biel va baixar a una de les basses on hi havia restes de rovell en alguna de les pedres, segons ens va contar eren restes d'una antiga sènia per poder alçar l'aigua i portar-la més amunt.
La pedra tosca era lleugera i l'erosió li anava donant les formes mes divertides, recordant algunes plantes marines.
Biel també ens va fer un repàs de les herbes que apareixien a la vora de la mar, i ens transmetia la seua saviesa i el seu amor per les plantes. Ens va mostrar el limonium, el fonoll marí, el plantatge de mar, la pastanaga marina, el tamarit, i el cascall banyut, que vam trobar fins i tot florit.
Vam arribar a la cala Blanca, hui però vam pujar per dalt i no vam passar per dintre del forat com a les caminades passades, vam tindre una visió més general, més de conjunt i no tant propera, però teníem una imatge de la xicoteta badia de la cala Blanca.
Ara havíem acabat de caminar per vora platja i agafàvem altura per tindre la vertiginosa costa retallada a la nostra vora. Ens vam aturar un moment al mirador mentre els companys i companyes gaudien de l'impressionant paisatge, a la nostra vora una sargantana sense por gaudia també d'aquesta meravella.
Ara deixàvem la vista de la mar per endinsant-nos pel camí de la casa blanca, en arribar a la carretera del Portitxol vam trobar-nos a la nostra dreta amagada entre la boscúria una torre de pedra , la torre de Casablanca.
Vam seguir pel camí del Portitxol, ens vam trobar un grup prou nombrós de gent que vam fer amistat i que els vam perdre a la creu del portitxol.
Ara teniem una panoràmica espectacular de l'illa del Portitxol, el cap de Sant Martí i els penya-segats del cap Negre, vam arribar fins al mirador de la Falzia on vam gaudir del paisatge espectacular, insòlit, vam callar un moment i vam deixar que el cantar de la brisa ens captivés atònits per aquella meravella.
El dia s'havia destapat i el sol calfava de valent, però a l'ombra dels pins s'albirava la costa retallada de la Marina.
Vam seguir avançant després del descans, de gaudir de la companyia, i d'escoltar el silenci, vam recular pel camí del cap Negre i vam seguir cap al cap de la Nau on vam dinar i vam descansar. Després vam tornar a casa Maite i Joan, on generosament ens havien convidat per passar el cap de setmana i gaudir d'aquell espectacle.
A l'enllaç podreu trobar l'itinerari per si vos abellís compartir aquesta meravella.
A l'enllaç al bloc ensumant la terra podeu trobar més fotografies de la caminada
Durant els dies 21 i 22 de setembre vam fer un trosset del brancal de la Costa de la Marina Alta. El dissabte 21 vam començar la nostra expedició a l'estació d'autobusos de Xàbia i vam anar cap al riu Gorgos fins travessar-lo i arribar al passeig marítim. Allà teníem a la nostra dreta el cap de la Nau i la badia de Xàbia i a la llunyania es retallava el cap de Sant Martí. El cel estava ennuvolat deixant el dia enrarit.
Vam començar a veure la zona de la platja de l'Arenal on hi havia la famosa pedra tosca rossegada per la mar i el vent. Biel ens ho va explicar molt bé, hi havia una sèrie de basses i canals molt ben retallats, segons Biel era una important factoria romana on adobaven el peix, aprofitaven la migració de la tonyina per capturar-la en el seu viatge. Era impressionant veure els profunds canals que s'estiraven terra endins, i afloraven a la vora de la mar, alguns tapats de sorra però en l'antiguitat era una entrada d'aigua de la mar.
Biel va baixar a una de les basses on hi havia restes de rovell en alguna de les pedres, segons ens va contar eren restes d'una antiga sènia per poder alçar l'aigua i portar-la més amunt.
La pedra tosca era lleugera i l'erosió li anava donant les formes mes divertides, recordant algunes plantes marines.
Biel també ens va fer un repàs de les herbes que apareixien a la vora de la mar, i ens transmetia la seua saviesa i el seu amor per les plantes. Ens va mostrar el limonium, el fonoll marí, el plantatge de mar, la pastanaga marina, el tamarit, i el cascall banyut, que vam trobar fins i tot florit.
Vam arribar a la cala Blanca, hui però vam pujar per dalt i no vam passar per dintre del forat com a les caminades passades, vam tindre una visió més general, més de conjunt i no tant propera, però teníem una imatge de la xicoteta badia de la cala Blanca.
Ara havíem acabat de caminar per vora platja i agafàvem altura per tindre la vertiginosa costa retallada a la nostra vora. Ens vam aturar un moment al mirador mentre els companys i companyes gaudien de l'impressionant paisatge, a la nostra vora una sargantana sense por gaudia també d'aquesta meravella.
Ara deixàvem la vista de la mar per endinsant-nos pel camí de la casa blanca, en arribar a la carretera del Portitxol vam trobar-nos a la nostra dreta amagada entre la boscúria una torre de pedra , la torre de Casablanca.
Vam seguir pel camí del Portitxol, ens vam trobar un grup prou nombrós de gent que vam fer amistat i que els vam perdre a la creu del portitxol.
Ara teniem una panoràmica espectacular de l'illa del Portitxol, el cap de Sant Martí i els penya-segats del cap Negre, vam arribar fins al mirador de la Falzia on vam gaudir del paisatge espectacular, insòlit, vam callar un moment i vam deixar que el cantar de la brisa ens captivés atònits per aquella meravella.
El dia s'havia destapat i el sol calfava de valent, però a l'ombra dels pins s'albirava la costa retallada de la Marina.
Vam seguir avançant després del descans, de gaudir de la companyia, i d'escoltar el silenci, vam recular pel camí del cap Negre i vam seguir cap al cap de la Nau on vam dinar i vam descansar. Després vam tornar a casa Maite i Joan, on generosament ens havien convidat per passar el cap de setmana i gaudir d'aquell espectacle.
A l'enllaç podreu trobar l'itinerari per si vos abellís compartir aquesta meravella.
 |
| Restes de les séquies de l'Arenal |
 |
| L'erosió va treballant la pedra tosca |
 |
| Cascall banyut a la vora de la platja |
 |
| l'illa del Portitxol |
 |
| Membres de l'associació El Camí al País Valencià, al fons el Portitxol. |
 |
| Paisatge espectacular des del mirador del cap Negre |
 |
| Festa final al port de Xàbia |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada