Caminada per l'Alt Millars

Del Tormo a  Cirat i    Aranyuel (Arañuel) 

Informació prèvia

El proper diumenge 20 de setembre de  2026 farem una caminada per l'Alt Millars, dins del tram del Camí del brancal del Millars.

Opció llarga 

 El Tormo - Cirat - Aranyuel ( Arañuel ) 

L'hora de trobada serà a les 8:30 a Aranyuel per agrupar cotxes. Ens trobarem per començar al Tormo  a les 9:00 a la plaça de l'Església eixirem del poble i seguirem per senda de muntanya, quasi tot el recorregut és de baixada fins a arribar al riu Millars i Cirat.  El recorregut després passa per una zona de xicotetes hortes i camps d'oliveres fins arribar al riu Millars. Continuarem la ruta   per la vora del riu,  el qual hem de creuar tres vegades, pels passos botant les pedres o mullant-nos els peus. Després seguirem fins arribar a Aranyuel, en trobar-nos al poble farem un recorregut urbà i dinarem de cabasset.

La caminada és de dificultat fàcil amb una distància de 8,84 km, un desnivell acumulat positiu de 173 metres i un  desnivell   acumulat negatiu de 192 metres.

Opció curta

 Cirat- Aranyuel

La caminada és de dificultat fàcil amb una distància de 3,95 km, un desnivell acumulat positiu de 37 metres i un  desnivell   acumulat negatiu de 25 metres. L'inici és a les 11:00 a la Plaça Major de Cirat davant l'església de Sant Bernadí

Enllaços d'interès

Us podeu apuntar al full d'inscripció.

Enllaç a la traça de la ruta llarga 

Enllaç a la traça de la  ruta curta.

Imatges de la caminada prèvia

Fitxa de la caminada

El Cartell

 Crònica de la caminada per l'Alt Millars: del Tormo a Cirat i Aranyuel

El Tormo

Vam iniciar el nostre recorregut al Tormo, era una pedania que depenia de Cirat, hui era el nostre punt d'eixida, era un poble menut encimbellat en un tossal, l'etimologia li venia del monticle o turó on es trobava, vam eixir de la població tot creuant el poble cap al nord, era una comarca amb pobles menuts i espessa boscúria, de seguida la pista ens va portar a una cruïlla i vam agafar la senda en direcció a Cirat.

Vam gaudir d'aquell racó, la senda es submergia dins la vegetació de pinars i sotabosc, algun pi caigut ens feia re-dirigir els nostres passos. Vam arribar a la carretera que anava cap a Montanejos, a la nostra esquerra hi havia l'assut de Cirat i la central elèctrica, records que em venien de la caminada prèvia per trobar el millor camí, al mateix temps que m'anava relaxant de no trobar cap rastre de la batuda de senglar i de cap camí tallat ni entrebanc al full de ruta previst. Vam deixar la carretera i vam esmorzar en una zona ombrejada pels pins i una construcció que ens servia per seure. 

Cirat

En descansar una mica vam seguir per una senda que anava davallant, el poble de Cirat el teníem al nostre davant com en una postal sobre un turó i amb el riu i el pont sobre el Millars als peus. Vam davallar fins a una pista que creuava el riu Millars i  li donava la volta al poble, tot entrant per darrera. Vam arribar a la plaça de l'església  ombrejada per grans plataners i  a la plaça on hi havia la torre medieval i l'antic palau, vam llegir la seua història del que ens contava a la Viquipèdia,  del seu passat gloriós i del seu deteriorament especialment pel que feia al palau dels comtes. Malauradament hui la torre estava tancada i no es podia visitar. Vam seguir deixant Cirat al nostre darrera, encimbellat en un turó, ara seguíem una pista formigonada, a la vora hi havia les hortes farcides de verdures i fruiters com alguna pomera. Les oliveres carregades de fruit ens avisaven que venia la tardor i el seu moment de glòria. 

 El Millars i Aranyuel

Vam deixar la pista  i era el primer moment que ens disposàvem a travessar el riu Millars, molts ens vam descalçar i vam travessant mullant-nos els peus, algunes persones van gaudir d'un bany més complet.  Vam seguir la llera del riu i nous reptes ens esperaven, nous racons on l'aigua corria clara per sobre la pedra llisa, van ser tres punts en els quals vam creuar el riu Millars tot saltant les gruixudes pedres o bé gaudint  d'un bany refrescant. Finalment vam encarar la darrera pista que ens portava a Aranyel, la calor en aquesta darrera hora del matí ja es notava. Vam anar a recuperar els cotxes del Tormo i vam dinar de cabasset al safareig del poble a la vora d'un ginjoler. Una vegada closa la jornada  vam tornar cap a casa.

 Imatges