Caminada d'Algemesí a Sueca.
Caminada d'Algemesí a Sueca.
Després de la calor de l'estiu va arribar el setembre i amb els primers dies del mes la tornada a les caminades. La primera caminada de la temporada era a Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta. Era molt simbòlic començar ací la caminada inaugural de la nova associació El Camí al País Valencià. Ens vam trobar un grup de 25 persones al cantó del parc del Pla d'Algemesí i vam iniciar el nostre recorregut, tot eixint de la població. El paisatge era senzill, caminàvem entre camps de tarongers i caquiers, que encara guardaven el verd intens de l'estiu, sense aparèixer el daurat rogenc de la tardor. L'aigua hui anava a ser un referent i les sèquies llépoles d'aigua ens acompanyaven en el nostre pas. Els camins de terra brodats de canyars espessos serien també hui una constant.
Vam arribar a Albalat de la Ribera, però abans d'entrar al poble vam fer una parada a una pinada de la vora per esmorzar, després vam fer el rogle i vam fer els honors a la nova associació, i vam explicar el full de ruta del dia.
Vam arribar a Albalat de la Ribera, i davant de l'església vam recordar alguna de les referències al poble, els arcs de l'ajuntament que era el quedava de l'antic castell i la font de la plaça de les Corts amb escultures de Manolo Boix. Ens vam apropar a la farmàcia que tenia una façana modernista, i després de recordar els diferents noms que ha tingut Albalat vam seguir cap al pont. El darrer pany de cases era especial i tenia cases amb façanes modernistes precioses. Vam creuar el pont sobre el riu Xúquer i vam seguir per l'altra banda del riu.
Darrera dels canyars sobresortia el poble que acabàvem de deixar. La calor començava a eixugar-nos l'ànima i anàvem aprofitant les ombres que donaven els arbres de la vora, vam aturar-nos a un magraner. Vam seguir per vora riu fins arribar a l'altre poble Polinyà de Xúquer. En pujar les escales de l'autovia, teniem una vista preciosa del riu que recorria la vall i dels extensos canyars que hi havia a la vora. Vam fer una volta al poble fins l'església del Sagrat Sopar del Senyor on ens vam fer una foto de grup per celebrar la jornada. Vam tornar a creuar les escales per eixir del poble i tornar per la vora del Xúquer.
En tindre una vista del Xúquer ens vam fer una foto de grup amb el riu de fons, és el company de viatge que hui està tranquil, i ha generat riquesa a la comarca, però també quan plou molt i baixa enfurit ha causat molts estralls i malifetes als pobles de la Ribera.
Ara passejàvem tranquil·lament a la seua vora, gaudint de la seua rialla humida, del seu regalimar silenciós, de la seua llengua verda, i dels seus llavis de canyar. Vam allargar la volta fins a Riola, per gaudir més temps de la seua companyia. En la darrera recta no hi havia canyars i ens deixava veure les seues voltes, les revoltes verdoses dels seus meandres. Hi va haver un punt que el grup ens vam separar per tornar-nos a trobar a l'entrada de Riola. Tots junts vam entrar al bar Sabia. Vam cantar i vam delectar el paladar amb suculents plats, vam parlar de les nostres il·lusions i els nostres projectes, de la nova associació i d'aquell dia tan especial, i vam segellar amb l'encuny del bar. En acabar vam eixir per fer els dos quilòmetres curts que ens quedaven fins a Sueca. Vam seguir per la vora del riu Xúquer fins al pont de Riola. Vam creuar una altra vegada el riu fins arribar a Sueca.
Vam passar per la vora de l'escorxador i vam arribar a una gran plaça. Allà vam telefonar al taxi i va vindre a pels conductors. Ens vam acomiadar de les persones que agafaven el tren a Sueca i quan la resta del grup ja hi érem a Algemesí vam anar cap a la plaça Major per gaudir de la festa.
Vam pujar al cadafal per poder veure les danses i les muixerangues, i no perdre'ns detall de la festa. A les 19.30 començava tot, primer va iniciar la Vella amb una dansa amb ciris, després s'anaven alternant, les dues colles de muixerangues fent les diferents figures, van anar desfilant les diferents danses, que al costat de les muixerangues ens van emocionar. Va haver un moment culminant on l'emoció se'ns va apoderar, que va ser quan estaven les danses cadascuna amb la seua música i la Vella i la Nova també fent una figura cadascuna, on no sabies on mirar per no perdre detall. Finalment vam veure la processó amb la seua comitiva, va eixir la peanya de la Mare de Déu, que en trobar-nos just davant de la porta de l'església anàvem veient com amb un balanceig anava apropant-se a la porta i després unint-se a la processó. Després van anar desapareixent pel cantó de l'església per recórrer els carrers d'Algemesí. Esperem tornar d'ací a sis anys quan el huit de setembre torne a caure en cap de setmana.
En arribar al cotxe cap a les 10 de la nit el destí em tenia preparada una sorpreseta, per donar-li més aventura al dia, per si no en tenia prou, el meu cotxe s'havia quedat sense bateria i no podíem tornar. Finalment tot es va arreglar i vam poder tornar a casa.
A l'enllaç trobareu l'itinerari de la caminada.
Podeu veure més fotos al següent enllaç
Després de la calor de l'estiu va arribar el setembre i amb els primers dies del mes la tornada a les caminades. La primera caminada de la temporada era a Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta. Era molt simbòlic començar ací la caminada inaugural de la nova associació El Camí al País Valencià. Ens vam trobar un grup de 25 persones al cantó del parc del Pla d'Algemesí i vam iniciar el nostre recorregut, tot eixint de la població. El paisatge era senzill, caminàvem entre camps de tarongers i caquiers, que encara guardaven el verd intens de l'estiu, sense aparèixer el daurat rogenc de la tardor. L'aigua hui anava a ser un referent i les sèquies llépoles d'aigua ens acompanyaven en el nostre pas. Els camins de terra brodats de canyars espessos serien també hui una constant.
Vam arribar a Albalat de la Ribera, però abans d'entrar al poble vam fer una parada a una pinada de la vora per esmorzar, després vam fer el rogle i vam fer els honors a la nova associació, i vam explicar el full de ruta del dia.
Vam arribar a Albalat de la Ribera, i davant de l'església vam recordar alguna de les referències al poble, els arcs de l'ajuntament que era el quedava de l'antic castell i la font de la plaça de les Corts amb escultures de Manolo Boix. Ens vam apropar a la farmàcia que tenia una façana modernista, i després de recordar els diferents noms que ha tingut Albalat vam seguir cap al pont. El darrer pany de cases era especial i tenia cases amb façanes modernistes precioses. Vam creuar el pont sobre el riu Xúquer i vam seguir per l'altra banda del riu.
Darrera dels canyars sobresortia el poble que acabàvem de deixar. La calor començava a eixugar-nos l'ànima i anàvem aprofitant les ombres que donaven els arbres de la vora, vam aturar-nos a un magraner. Vam seguir per vora riu fins arribar a l'altre poble Polinyà de Xúquer. En pujar les escales de l'autovia, teniem una vista preciosa del riu que recorria la vall i dels extensos canyars que hi havia a la vora. Vam fer una volta al poble fins l'església del Sagrat Sopar del Senyor on ens vam fer una foto de grup per celebrar la jornada. Vam tornar a creuar les escales per eixir del poble i tornar per la vora del Xúquer.
En tindre una vista del Xúquer ens vam fer una foto de grup amb el riu de fons, és el company de viatge que hui està tranquil, i ha generat riquesa a la comarca, però també quan plou molt i baixa enfurit ha causat molts estralls i malifetes als pobles de la Ribera.
Ara passejàvem tranquil·lament a la seua vora, gaudint de la seua rialla humida, del seu regalimar silenciós, de la seua llengua verda, i dels seus llavis de canyar. Vam allargar la volta fins a Riola, per gaudir més temps de la seua companyia. En la darrera recta no hi havia canyars i ens deixava veure les seues voltes, les revoltes verdoses dels seus meandres. Hi va haver un punt que el grup ens vam separar per tornar-nos a trobar a l'entrada de Riola. Tots junts vam entrar al bar Sabia. Vam cantar i vam delectar el paladar amb suculents plats, vam parlar de les nostres il·lusions i els nostres projectes, de la nova associació i d'aquell dia tan especial, i vam segellar amb l'encuny del bar. En acabar vam eixir per fer els dos quilòmetres curts que ens quedaven fins a Sueca. Vam seguir per la vora del riu Xúquer fins al pont de Riola. Vam creuar una altra vegada el riu fins arribar a Sueca.
Vam passar per la vora de l'escorxador i vam arribar a una gran plaça. Allà vam telefonar al taxi i va vindre a pels conductors. Ens vam acomiadar de les persones que agafaven el tren a Sueca i quan la resta del grup ja hi érem a Algemesí vam anar cap a la plaça Major per gaudir de la festa.
Vam pujar al cadafal per poder veure les danses i les muixerangues, i no perdre'ns detall de la festa. A les 19.30 començava tot, primer va iniciar la Vella amb una dansa amb ciris, després s'anaven alternant, les dues colles de muixerangues fent les diferents figures, van anar desfilant les diferents danses, que al costat de les muixerangues ens van emocionar. Va haver un moment culminant on l'emoció se'ns va apoderar, que va ser quan estaven les danses cadascuna amb la seua música i la Vella i la Nova també fent una figura cadascuna, on no sabies on mirar per no perdre detall. Finalment vam veure la processó amb la seua comitiva, va eixir la peanya de la Mare de Déu, que en trobar-nos just davant de la porta de l'església anàvem veient com amb un balanceig anava apropant-se a la porta i després unint-se a la processó. Després van anar desapareixent pel cantó de l'església per recórrer els carrers d'Algemesí. Esperem tornar d'ací a sis anys quan el huit de setembre torne a caure en cap de setmana.
En arribar al cotxe cap a les 10 de la nit el destí em tenia preparada una sorpreseta, per donar-li més aventura al dia, per si no en tenia prou, el meu cotxe s'havia quedat sense bateria i no podíem tornar. Finalment tot es va arreglar i vam poder tornar a casa.
A l'enllaç trobareu l'itinerari de la caminada.
 |
| Fem Camí per la Ribera |
 |
| Creuem el pont d'Albalat |
 |
| El riu Xúquer, company de viatge |
 |
| Els companys i companyes de la caminada. |
 |
| El riu Xúquer a prop de Riola |
 |
| La Nova fent una figura davant de l'església |
 |
| La Vella rodant |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada