Caminada pels Ports: de Cinctorres Forcall


Caminada pels Ports: de Cinctorres a Forcall

Ens vam trobar tot el grup una altra vegada davant de l'estàtua del Faixero on vam fer la presentació  i vam començar a caminar.
El faixero era un símbol al poble, en l'antigor portaven el feix de faixes preparat per caminar per tot l'estat per vendre-les, encara que mirant l'esguard  i els rolls  Encarnita ens va preguntar si era dinamita.
Després de fer el rogle, presentar-nos i explicar el full de ruta vam iniciar el Camí.
Vam recórrer els darrers carrers  per agafar el camí cap a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, caminàvem entre bancals de pedra seca i llargues faixes de terra, on alguns ametles sostenien la collita i els caminants plegaven els fruits secs de terra.
Vam arribar a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, on l'esvelta construcció  ressorgia en mig del camí de la Todolella. L'absis arrodonit marcava la part de darrera de l'església.
En arribar a la pista que pujava  cap al jaciment d'Ana  un cartell ens va esglaiar. El camí estava tallat per una batuda de senglar, ens va fer dubtar però  vam seguir caminant, deixàvem el mas Roig a la nostra esquerra, vam seguir la pista de terra fins arribar  al jaciment. Un dinosaure de dimensions considerables ens mirava a l'entrada.
El meu pensament va anar  cap al moment de la  història en que aquells animalons es passejaven tranquil·lament per aquestes valls.  Rondinava els factors que van fer que es trenqués  la cadena alimentària i com  un engolidor els xuclés  a tots a l'extinció.
Tal vegada el canvi climàtic i la falta d'aliment, o qui sap quins factors els van portar a desaparèixer, però si hagueren tingut la sort  de sobreviure i hagueren arribat als nostres dies els hauríem extingit nosaltres. Vam entrar per la porta i  vam passar per la vora dels  llocs on hi havia els fòssils, ara hi havia imitacions  de les relíquies que havien extret, i els panells explicatius de les diferents espècies. Hi havia  el Tastavins i el Morelladon Beltrani, els noms els prenien dels pobles on havien descobert l'existència  de l'espècie.
Als panells veiem el paisatge que hi havia a la zona, una plana vora la mar , convertida ara en un paisatge muntanyós a quilòmetres del litoral.
Després de veure  i llegir els panells que ens situaven en aquella època vam continuar el camí,  vam passar per darrera del mas Roig i vam seguir per la pista envoltada de boscos .Vam iniciar la pista agrupant bé la gent, per si hi trobàvem la batuda.
Després de fer una revolta va passar-nos un quatre per quatre, i ens vam preguntar on anàvem, eren els de la batuda.
Ens van deixar passar. Ara remuntàvem la costera tan caminada pels meus peus.Vam divisar l'ermita de Sant Cristòfol. Vam aturar-nos a l'ombra d'un pinar per recuperar l'alè, després vam seguir fins arribar a l'ermita de Sant Cristòfol.
L'indret tenia la seua màgia per les vistes,  d'allà es veien els dos pobles; Cinctorres i Forcall i la vall del riu Caldes, i per l'altra banda  la part més interior dels Ports i Terol. En mirar la construcció no podia treure'm del cap el record  de l'accident que malauradament va ocórrer fa alguns anys, on va perdre la vida un grup de gent ofegats pel gas,  per la mala combustió d'una estufa.
Vam entrar al porxo per esmorzar al seient, cadascú  es treia del saquet el que portava, algunes persones es van quedar fora gaudint de les vistes i del solet.
Després d'acabar-nos la berena vam recollir les motxilles i vam continuar per darrera de l'ermita  per encarar el trosset més bonic de la jornada.
Ens vam endinsar per la senda de Saranyana, pedregosa i al mateix temps atapeida de carrasques i roure valencià.
En un clar de la vegetació vam veure Forcall en mig de la vall,  voltada de les quatre moles  que l'envoltaven i els tres rius que dibuixaven la  forca  al poble; el Cantavella, el Bergantes i el Caldes.
Vam arribar a una de les moles, on hi havia el piló se Sant Pere, vora el piló hi havia un avenc mal tapat per quatre branquillons que deixava veure el forat.
Vam creuar les pedres  que formaven una porta  de roca llisa i vam encarar la baixada,   per senda terrosa i esvarosa. Els companys i companyes anaven en compte de no esvarar i caure a rodolons.
Vam passar per algun vell bancal fet senda, i algunes parets de pedra ben fetes que resistien el pas del temps i  feien honors a les mans que les varen fer, aguantant fermes el fred, la pluja, el vent, la calor a l'estiu i el pas dels anys. Vam arribar a la carretera i vam seguir fins a Forcall.
Com havíem arribat molt bé d'hora vam anar a pels cotxes que teníem a Cinctorres, i en arribar vam entrar a dinar a l'hostal Aguilar.
Per la vesprada  vam iniciar la visita  pel poble, a l'oficina de turisme  vam segellar l'etapa i  Sònia ens va fer el recorregut pel poble. Vam anar al calvari, moltes vegades havíem visitat Forcall però el misteri del calvari encara no l'havíem vist. Normalment els calvaris tenen capelletes amb diferents escenes pintades sobre rajola.
 En aquest cas cada capella tenia unes portes de fusta  tancades en cadenat. En obrir-les vam poder admirar les joies que albergaven. Eren escultures que representaven escenes bíbliques. Vam baixar per la senda a la vora dels xiprers veient cada capelleta i l'escena corresponent. Eren precioses, cada una era diferent. Vam eixir del calvari on es podia veure la darrera capelleta, la única original. Després vam fer cap al museu de l'Espardenya.
El record d'altres visites semblants em venia a la ment.  En una primera sala diferents tipus d'espardenyes amb els seus noms omplien els prestatges; noms com  taverner, palometa, etcètera.
Més avall hi havia les soles amb els seus noms; sola de reixeta de cànem, sola de reixeta de pita, sola pinxo.
Poc després ens vam seure a terra per mirar un vídeo,  un reportatge sobre  tot el procés de la fabricació de les espardenyes, des de la collita de cànem, com amb l'agramaora anaven trinxant les llargues fulles i  com feien el fil  i el cordell. Una vegada ja tenien el cordell com feien la sola de l'espardenya i la resta d'elements. Així com la importància que va tindre Forcall en la producció d'espardenyes, amb algunes imatges de dones i homes treballant al carrer.
Vam passar pel museu de Sant Antoni. També vam poder veure un vídeo sobre el muntatge  de la barraca i la festa de Sant Antoni, la batalla entre el bé i el mal, els dimonis i els àngels i el triomf del bé. Vam travessar la porta pintada de flames que simbolitzava l'entrada a la barraca. Dintre hi havia una exposició dels diferents elements de la festa.  També hi havia dues botes de cuiro  amb la forma de dos porcs , que era l'animal del qual provenia.
Vam seguir la visita. Un dels elements importants de Forcall era el forn en funcionament més antic d'Europa, tot i que ara esdevenia obert sols en certes ocasions de l'any,  especialment per festes. Vam entrar  vam gaudir de les llargues taules i l'ampla boca del forn. A l'entrada un escut ens posava dues dates 1246-1993. Forn de la Vila. El darrer element que vam visitar va ser l'església.
 Vam veure la cúpula amb les pintures interiors que la feien més impressionant.
 En acabar la visita de l'església ens vam acomiadar de Sònia,  la nostra guia, dels companys i companyes i vam tornar cap a casa.
 A l'enllaç del wikiloc podreu trobar l'itinerari de la caminada

 Estàtua del Faixero

Senda de Seranyana

 Davallant de l'ermita de Sant Cristòfol


 Els i les caminants



 La roca del Migdia o la Mola Garumba
Podreu trobar més fotografies al bloc Ensumant la Terra.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sopars a la fresca durant aquest estiu

Caminada per la Marina Alta i homenatge a Paco Muñoz

Caminada pel Baix Maestrat