Caminada de Vilallonga a la Font d'en Carròs
«La cosa més insòlita d’aquesta caminada era que no estava ni Ramon, ni Tica ni Juan ni Maite. Era pràcticament un grup de desconeguts, però Xavi coneix aquest territori millor que ningú, i ens explicava coses al llarg de la caminada. Per a començar, vam pujar un carrer molt empinat on hi havia una filera de xalets de diferents estils, tots coents i que
foren construïts sense cap sensibilitat respecte a l’entorn. Però vaig
oblidar-me d’aquest inconvenient perquè ja anàvem cap amunt, en
direcció al cel, o el que passa pel cel ací a la terra, és a dir,
la Serra de Gallinera.
Als
pocs minuts, ens vam endinsar en el bosc i, durant les pròximes
quatre hores, pràcticament no en vam eixir mai. Protegits per
l’ombra dels pins, Xavi ens va anar explicant els monuments i
muntanyes que passàvem: el Castell de Vilallonga, la Casa del
‘Valencià’, etc. Finalment, vam començar la baixada cap al
llogaret de la Forna. És un assentament d’una església i unes
poques cases, però està ubicat en un indret totalment insòlit: als
peus de l’espectacular Castell de Forna del segle XII, construïda
pel cabdill àrab Al-Azraq i conquerit pocs anys després per Jaume
I. El castell conserva importants pintures medievals, amb
representacions de vaixells, cavallers i animals, tots dibuixats amb
prou imaginació pels artistes de l’època.
És
un monument magnífic, i tanmateix, vam resistir la temptació per a
veure’l, perquè Xavi tenia un altre pla més al·licient encara.
Ens vam plantar en el bell mig d’una esplanada davant l’església
a esmorzar. El sol ens calfava de la manera més bonica i vam
despullar-nos fins als límits de la decència, prenent en compte que
era l’hora de la missa de les dotze i el campanar feia tremolar la
terra i nosaltres subjectàvem fort els nostres entrepans i menjàvem
verdures en salaó preparades per Xavi.»
Dennis
Ací teniu algunes fotos de la caminada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada