Caminada per la Plana Alta: de la Pobla Tornesa a Vilafamés

Caminada per la Plana Alta: de la Pobla Tornesa a Vilafamés.


La Caminada

Ens vam trobar a la Pobla Tornesa caminants  vinguts de molts pobles i comarques,  vam arribar a la plaça del Portal on hi havia el pou, i molt prop hi havia  l'església on feia temps vam gaudir d'aquell retaule únic que ens va mostrar el seu autor Amad Bellés.
En eixir del nucli antic el primer que vam trobar va ser un cartell amb la  insígnia de la raboseta i les quatre barres,  en aquell penó havien unit dos dels elements significatius de la Pobla en el quals  s'identificaven la gent; la raboseta i  l'escut quatribarrat.

Reis, que era del poble ens va guiar per l'antiga via romana,  es va aturar per mostrar-nos un antic mil·liari, una antiga  fita que els romans utilitzaven per marcar les distàncies dins la via.
El camí de terra   estava brodat a les vores per oliveres de soques gegantines que li donaven més bellesa al renom i  la història que ja tenia la via.
Vam deixar el camí romà i ens vam endinsar per una pista entre ametlers, que  després estava envoltada de pins.
 Després  el camí es convertia en  una  senda,  la qual ens anava engolint en la vegetació.  Hui teníem l'honor de compartir el Camí amb el nostre benvolgut Biel, el nostre caminant més jove.Vam arribar a la font de les Piques, un racó preciós  amb ombra de l'arbreda que ens convidava a  traure el saquet de la berena i fer petar la xerrada.  A la vora de la paret unes piques de pedra anaven recollint l'aigua de la font que li donava vida a l'espai. A Biel li van faltar moments per acostar-se a l'aigua i  mullar-se les mans.
Vam aprofitar aquell racó meravellós per fer-nos algunes fotos de grup. Un panell ens informava de la flora de l'indret.
En acabar l'àpat vam recollir i vam tornar al camí. Ara encaràvem una costera que s'endinsava en la boscúria, com una artèria profunda que ens submergia dins  del bosc.
De tant en tant, com en un trencaclosques,  es veien entre els pins  trossets de claror que dibuixaven el pla de l'Arc.   La pista de terra anava giravoltant per la carena, i en deixar el bosc atapeït ens abocàvem al pla, que des de l'altura  sorgia grandiós  al nostre davant, i més enllà la silueta de Vilafamés encimbellat pel castell.  La senda anava pujant i baixant per la senda  pedregosa . Esbufegant a les pujades i frenant a les baixades finalment vam arribar al cementeri de Vilafamés.
La calor ens havia esgotat les forces, ara sols quedava  resseguir els carrers del poble fins al centre de la població.  Vilafamés era un niu de gent en aquell  diumenge a mig dia. Vam passar per la plaça de la Font i vam encarar la darrera costera fins al museu d'art contemporani.  Vam passar per davant de  la gran Roca, que era un dels elements més significatius del poble, amb aquella massa gegantina a punt d'esvarar contra els vianants. Encara estava obert el museu i ens van poder segellar  amb el seu encuny. Alguns  vam anar  a pels cotxes mentre una part del grup van quedar-se veient el museu.

El Castell

En tornar els conductors a Vilafamés alguns caminants vam pujar al castell, la rojor rasposa de la pedra esclatava sota els nostres ulls al caliu d'aquell dia on el blau del cel brillava a l'horitzó.
Vam dinar a l'ombra de la torre de l'homenatge sense presses,  vam llegir una mica sobre el poble i la seua història,  l'anomenat el poble dels tres pobles.  Després vam fer una volta pel castell, relliscant per les pedres i escorcollant cada racó de les cambres, fins la porta tancada on hi havia la cova amb les pintures rupestres del casell. Les vistes sobre la serra Balaguera i el pla de l'Arc eren espectaculars. Un dels moments màgics va ser quan vam entrar dins de la torre i vam creuar els quatre caps, com en una creu perfecta que navegava sobre els fons de la corona encimbellada de merlets.
Després vam baixar pels carrers i carrerons farcits de pedra roja fins arribar a la part nova  on ens esperava la resta del grup. Ara ens esperava la darrera fase del dia.

El camp d'aviació republicà

Vam agafar els cotxes i vam anar pel camí de la Barona  en direcció a la Vall d'Alba i vam arribar a l'antic aeròdrom, Olga va agafar la iniciativa en explicar-nos els diferents elements; l'antic camp d'aviació republicà, ara un llarg bancal, les trinxeres, llargues rases a terra  que zigzaguejaven com una serp, més enllà vam veure una construcció mig enderrocada, era una cuina on feien el menjar per als diferents comandaments.
 Després ens vam apropar a l'aeroplà, on ens vam fer fotos diverses. Una vegada havíem llegit els panells que ens donaven a conèixer  la importància de l'aeròdrom dins del conflicte de la guerra civil vam refer el trosset de camí que ens separava dels cotxes. Ens vam acomiadar dels companys i companyes i vam tornar cap a casa.

 A l'enllaç del wikiloc podreu trobar la traça per si us interessa descarregar-vos-la i fer l'etapa.

 Vilafamés

 Descobrint-nos un mil·liari del camí romà

 

 La font de les Piques

 Dins d'una cabana de pedra


 Vilafamés

 Els i les  caminants al castell de Vilafamés

Els companys i les companyes al llavador de Vilafamés

Trinxeres al camp d'aviació de Vilafamés


Podeu veure més fotos a l'enllaç del bloc Ensumant la Terra



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sopars a la fresca durant aquest estiu

Caminada per la Marina Alta i homenatge a Paco Muñoz

Nova samarreta el Camí i Estellés