En record de Fèlix Sempere
Homenatge a Fèlix Sempere.
Fèlix em va ajudar a tirar endavant aquesta caminada, en encarregar-se de la visita a la fàbrica de Paiporta. Pel que feia a la passejada per l'Albufera, especialment va fer-se càrrec d'organitzar les barques que necessitàvem per fer la travessa, ja que depenent dels inscrits que érem podia variar el nombre de barques. Fins al darrer moment ens va provocar neguit a tots dos la por a no cabre una vegada tot el grup al port de Catarroja.
Era la persona que al restaurant les Eres va contar quanta gent havia demanat allipebre i quanta volia paella, contant quants hi havia de cada. Era l'amic que va alçar la seua veu al torn de paraules per donar-me suport perquè la meua faena estiguera remunerada, i era el motor del Camí a la comarca de l'Horta Sud.
Era qui empenyia ajuntaments i institucions perquè donaren suport en el Camí a l'Horta Sud. Era el company que havia treballat en la definició del Camí a la seua comarca. Era membre dinàmic dins de l'associació el Barranc, era l'espurna que feia florir el Camí a l'Horta Sud, era el lluitador que feia enlairar-se ben alt l'estendart de Paiporta entre tots els pobles presents en la ruta del Camí.
Però una nit de gener es va dormir per sempre més, el seu cor cansat va deixar de bategar, per viatjar en la barca de vela llatina cap al món dels esperits. Ens va deixar a tots i a totes orfes del seu esguard, de les seues rialles i del seu saber fer. Diuen que recordar una persona es fer-la viure una miqueta, per això voldria que estiguera present en aquest espai, tot lloant el que ell ens va ajudar. Voldria envernissar les pedres que ell va picar en el Camí. Voldria fer una mica de caliu per escalfar el fred desert que ens ha provocat la seua absència.
Era la persona que al restaurant les Eres va contar quanta gent havia demanat allipebre i quanta volia paella, contant quants hi havia de cada. Era l'amic que va alçar la seua veu al torn de paraules per donar-me suport perquè la meua faena estiguera remunerada, i era el motor del Camí a la comarca de l'Horta Sud.
Era qui empenyia ajuntaments i institucions perquè donaren suport en el Camí a l'Horta Sud. Era el company que havia treballat en la definició del Camí a la seua comarca. Era membre dinàmic dins de l'associació el Barranc, era l'espurna que feia florir el Camí a l'Horta Sud, era el lluitador que feia enlairar-se ben alt l'estendart de Paiporta entre tots els pobles presents en la ruta del Camí.
Però una nit de gener es va dormir per sempre més, el seu cor cansat va deixar de bategar, per viatjar en la barca de vela llatina cap al món dels esperits. Ens va deixar a tots i a totes orfes del seu esguard, de les seues rialles i del seu saber fer. Diuen que recordar una persona es fer-la viure una miqueta, per això voldria que estiguera present en aquest espai, tot lloant el que ell ens va ajudar. Voldria envernissar les pedres que ell va picar en el Camí. Voldria fer una mica de caliu per escalfar el fred desert que ens ha provocat la seua absència.
Podeu veure l'itinerari al següent enllaç de la pàgina de wikiloc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada