Ressenya de la III Travessa per la llengua i el país al Baix Segura organitzada per NOS

Després d'un cap de setmana molt intens i ple de sensacions i emocions voldria reflectir les vivències gaudides i compartir-les amb vosaltres.

NOS

Començarem pel principi en explicar que és -NOS!, NOS, vinguda  del pronom feble que representa un nosaltres, som un grup que agermana  més de 26 entitats i sindicats que tenim una base comuna de defensa de la llengua i del país, totes confluïm per frenar els atacs que des de diferents fronts  ens dirigeixen per voler fer-nos desaparèixer, especialment des del govern "valencià", com ara la nova llei lingüística.

Les travesses

Estan organitzades en quatre columnes que fan recorreguts concrets a cada comarca, tenen el seu inici en punts extrems del País Valencià i les quatre acaben a València. La columna Nord interior s'inicia a la comarca de l'Alt Millars, vam fer la travessa el 25 de maig, vam caminar de Fanzara a  Vallat i Argeleta on vam llegir el manifest i vam fer un dinar de germanor a la carpa del poble, amb música de dolçaina i tabalet. El 6 de juliol vam fer la segona travessa iniciant així la columna Nord de les Cases a Vinaròs (Montsià, el Baix Maestrat) tot creuant el Sénia i així entrant al País Valencià. Aquest cap de setmana passat, el  28 i 29 de setembre  vam iniciar la columna sud tot fent la travessa des del Cap Roig a la població del Pilar de la Foradada, la més meridional del País Valencià i el diumenge vam gaudir de la visita d'Oriola, tot a la comarca del Baix Segura. Ara ens queda per acabar de completar l'any iniciar la columna sud interior al Carxe i el Vinalopó Mitjà, de l'Alguenya a la Canyada del Trigo i la Torre del Rico.

La III Travessa per la llengua i el país al Baix Segura.

La caminada

Aquest cap de setmana 28 i 29 de setembre vam  fer la tercera travessa per la llengua i pel país al Baix Segura,  ens vam trobar  en el punt on començava la travessa la torre del Cap Roig,  una de les torres de guaita que en època medieval avisava de l'arribada de les incursions pirates i estava comunicada amb les torres veïnes, a poc a poc van arribar la resta de participants, a la part de sota de la torre hi havia el panell on ens indicava que seguíem la GR 92,  un gran recorregut que li dona la volta a la Mediterrània.

La mar era la part més natural del paisatge, la qual  anava erosionant la costa, de vegades de sorra, de vegades rocosa sembrada per milers d'apartaments que es dibuixaven per la vora de la platja. Intentava divisar amb la mirada la torre de la Foradada, la següent torre de guaita, una mica més al sud.

Vam iniciar la marxa,  els vianants que ens creuàvem eren rossets, de pell clara   i parlaven anglès en la seua majoria, tal vegada la majoria indiferents a la cultura o la llengua del país.  Nosaltres, de vegades caminàvem per vora platja tenint una bona visió  de la costa retallada, de la part més meridional del país, d'altres pel laberint de carrers sembrats a la vora de la mar.

Vam arribar al parc Europa on es van afegir els de la travessa curta, a la vora hi havia les restes de la pedrera romana, amb trossos de roca llepades per les onades. Vam arribar a la torre de guaita de la Foradada,  ens vam reagrupar i després de cantar la malaguenya de Barxeta vam seguir fins al Pilar de la Foradada, el darrer poble del nostre país allargat. Era l'etapa  més meridional del Camí ja que la ruta arribava al Pilar com a punt més al sud i després  seguia cap al Nord, després de moltíssims quilòmetres i pobles arribaria a Salses a la Catalunya Nord.

Nosaltres ara vam poder descansar i vam fer un mos al bar de la plaça, a la vora de l'església amb la resta de companys i companyes del Camí al País Valencià i la resta de persones i entitats de NOS,  mentre a la plaça s'empastifaven els cabells i els rostres amb merengues, em trencava el cor tal malbaratament. Havent dinat vam  anar a recuperar els cotxes que teniem al punt d'inici i vam anar a Oriola  a cercar l'institut las Espeñetas, on es feia la següent activitat,  la taula rodona sobre "la nova llei lingüística i com afectava al Baix Segura.

 La Taula Rodona

Moderada pel seu director de l'institut Álvaro G. que ens va obrir les portes del centre per aquesta activitat, de la qual cosa li estem molt agraïts. Primer Silvia G. ens va explicar en que consistia  la llei i ens va posar al dia de la gravetat de la situació que patiria la nostra llengua a les aules i com ja sense preguntar quedarien discriminades les zones castellanoparlats del País Valencià de l'ensenyament en valencià. La clau era que volien que les famílies foren les que triaren la llengua dels centres i no els equips docents. Després van parlar els i les ponents, mestres nascuts i nascudes a la comarca del Baix Segura, que ens van transmetre la seua lluita i el seu amor per la llengua. Aquelles persones eren herois i heroïnes i calia sens dubte donar-los suport i fer pinya perquè no estaven soles ni sols, i si ells i elles estaven perdudes, nosaltres i totes les poblacions més grans del país també. Per això no podíem donar cap població per perduda.

 El Taller de doblatge

Després del debat i les reflexions i el torn de paraules vam passar a la següent activitat, el taller de doblatge. Francesc F. va agafar el timó de la nau i la tripulació que vam quedar després que se n'anaren la resta ens vam posar al seu voltant.

En parelles de vegades, d'altres en trios i finalment en un grup vam treballar la veu i com així anàvem formant part d'escenes de pel·lícules, tal com Francesc F. incorporava la nostra veu als personatges, era molt bonic sentir la nostra veu a l'escena de la pel·lícula.

 Acabat el taller ens vam anar tots i totes al sopar, acompanyats de la millor gent d'Oriola i el Baix Segura. Per nosaltres va ser un goig conèixer aquesta gent tant valuosa i valenta.

La visita d'Oriola

Al següent dia, el diumenge 29 ens vam encaminar cap a Oriola. Un grup d'unes quaranta persones vingudes de tot el País Valencià ens vam concentrar a la vora del pont del Casino, el qual creuava el Segura.  Jesús M.  ens va guiar pels carrers d'Oriola.  El patrimoni d'Oriola és molt extens i vam veure una xicoteta part  sense entrar als llocs, per poder deixar la porta oberta de seguir coneixent en un futur  aquesta importantíssima ciutat.  A l'època foral  Oriola tenia un sentiment d'identitat d'una catalanitat expressa. Per una altra banda era encisadora la quantitat de quatribarrades que vam trobar durant el recorregut, gairebé obsessiu, com un segell d'identitat de la població.

Per contra la devastació del patrimoni històric arquitectònic és fa palesa en el palau on ara sols hi resta una plaça. Un altre factor important és la posició de la població, un riu que li dona aigua i la muntanya com a baluard i raser fa la població inexpugnable. Però d'altres factors també van influenciar en el procés de castellanització d'Oriola i la comarca, que va ser gradual.

Vam acabar el cap de setmana amb els ànims ben enaltits, de descobrir una comarca on hi havia gent que lluitava per la llengua i els seus drets i una Oriola, de digna història,  i en l'antiguitat la ciutat més important del sud valencià.