V Travessa per la llengua i el país al Matarranya

 Defensem la llengua i el país, organitzem la resistència. Organitzem-NOS!

4 d'octubre

 El proper 4 d'octubre farem la V travessa per la llengua i el país al Matarranya.

9:00 Ens trobarem  a Calaceit a l’estació de Repsol de la N-420 per reagrupar cotxes i tindre el màxim de vehicles per poder tornar.

Ruta llarga: 9:30 plaça de l'església de Massalió,  Iniciarem la ruta llarga per la vora del Matarranya cap a Calaceit. Aquesta ruta té una dificultat moderada amb 9,7 km i 211 metres de desnivell positiu i 41 metres de desnivell negatiu.

Ruta curta: a les 12:00 iniciem la ruta curta a la capella de Sant Josep a l'antic camí  de Massalió a Calaceit trobareu el punt de trobada El recorregut té una dificultat fàcil de 2,25 km i 38 metres de desnivell positiu i 0 metres de desnivell negatiu.

En arribar a Calaceit hi haurà una visita guiada per la població,  en acabar la visita anirem fins la font de la Vila on dinarem.

En acabar  de dinar baixarem fins a  Calaceit i a la llibreria de bat a bat a les 16:30 hi haurà una taula rodona sobre la situació lingüística a la Franja.

 En acabar  la taula rodona hi haurà l'opció de fer la visita de l'ermita de Sant Cristòfol  i el poblat iber.

A la fitxa de la caminada podreu trobar els detalls i al full d'inscripció us hi podeu apuntar.

Ressenya de la V Travessa pel Matarranya: de Massalió a Calaceit

Ens vam trobar a la benzinera de l'entrada de Calaceit, davant del bar "los Cazadores" persones d'arreu del País Valencià i de moltes entitats diferents per conèixer la realitat sociolingüística d'aquests pobles del Matarranya, una comarca de l'Aragó que intentava sobreviure en un govern que perseguia la llengua autòctona i la marginava.

Vam iniciar el recorregut  a Massalió, vam gaudir en la volta pel centre urbà de cases de pedra de regust medieval, després del protocol de presentació de NOS, de presentar-nos les diferents entitats vam iniciar el recorregut. Vam eixir del poble i de seguida teniem al nostre davant el riu Matarranya que com una llengua llepava la terra i al davant com un gran capçal l'ermita i el poblat iber. Vam creuar el riu ajudant-nos dels bastons i  vam iniciar la pujada costeruda d'esglaons de pedra cap a l'ermita. En arribar dalt del turó vam visitar el poblat ibèric i després vam esmorzar al raser de l'ermita.

Vam seguir després de l'àpat, vam seguir un tros per la vora del riu, després vam deixar el riu i vam seguir entre bancals de secà, el conreu predominant era l'olivera, oliveres retorçudes de lluent pelatge, i soques recargolades, era  una varietat autòctona la que conreaven, tal com vam tindre ocasió de degustar al bar a la caminada de prova. Després de la costera el camí anava planejant a  la vora de les oliveres. Vam arribar a la capella de Sant Josep i   carenant vam arribar a la bassa on els ànecs ens venien a saludar, Aurora de Calaceit ens estava esperant amb el seu fill.

 Vam anar a la llibreria on ens estaven esperant per mostrar-nos el seu projecte, vam descansar una mica de la xafogor de l'estiu i vam recuperar forces mentre Mercè ens parlava del projecte i del funcionament de la llibreria, hi havia tota una mostra de bibliografia que parlava de la comarca, tant en català com en castellà. Després es va fer l'hora de dinar, Vam anar a la font que hi havia a la part baixa del poble.

 Hi havien taules i vam poder gaudir de la conversa amb les persones del grup, després vam iniciar la costera i  Aurora ens va fer la visita guiada pel poble. Ens va parlar de la situació de substitució lingüística que estaven patint,  de com l'assignatura de català a l'escola era optativa i a última hora, ens explicava com s'estava produint un canvi de llengua en les noves generacions que malmetia el futur de la nostra llengua. Després ens va parlar del patrimoni arquitectònic generós de façanes nobles que engalanaven els carrers.

 Finalment ens vam acomiadar d'Aurora i vam fer camí cap a casa.

Calaceit

Massalió

Ressenya de la travessa:

 Ens vam trobar  a Calaceit davant del bar"los Cazadores" per reagrupar la gent de la trobada, deixar cotxes a Caleceit i anar plegats a Massalió. En arribar vam anar cap a la plaça de l'Església,  un bastió fet damunt de la roca.

 Vam eixir de de la població, alguna dona eixia de la porta parlant-nos del canvi de temps amb el seu català de la Franja. Vam davallar fins al riu, i vam creuar per una filera de pedres, al nostre davant teníem l'ermita de sant Cristòfol com una fita  a la muntanya, vam pujar el pedregós calvari,  primer vam visitar el poblat iber i després vam esmorzar  en una part més arrecerada.

Vam anar davallant cap al riu Matarranya fins que el camí anava ofegat entre canyars, després vam tornar a pujar la costera, la pista era sempre de terra, després els conreus van engalanant el paisatge, velles i retorçudes oliveres que eren essència també de la gastronomia de les olives d'Aragó.

 Vam seguir gaudint dels camps ben treballats d'oliveres, tal com agafàvem alçada  es veia tota la vall platejada pel velam de les oliveres.  Mes enllà Catalunya amb les serres de Pàndols i de Cavalls de la Terra Alta. Vam arribar a la bassa on ens estava esperant Aurora de Calaceit i Llibert.

Vam entrar a Calaceit  a les 13:30 i vam arribar a la llibreria de Bat a Bat, allà Mercè després de donar-nos seient per als caminants cansats i assedegar la nostra set, ens va explicar el seu projecte de llibreria per la capital cultural del Matarranya.   Després acompanyats d'Aurora vam anar a dinar a la font de la Vila,  unes taules i els seus seients i una font que no parava de rajar ens convidava a relaxar les tensions i gaudir de la conversa.

Per la vesprada vam tornar cap a  Calaceit, Aurora ens va guiar pels carrers senyorials de pedra, i ens va explica i ens va transmetre l'amor al seu poble,  els portals li donaven eixa bellesa que la pedra dels carrers acompanyaven. Aurora també ens va parlar del descens de l'ús del català al Matarranya, amb la tristor i la impotència de veure com  la gent jove no renovava el llegat dels vells,  el relleu generacional  de l'ús de la llengua, i el castellà prenia el protagonisme. Malauradament tampoc el govern ajudava en cap mesura per frenar aquesta inèrcia i a l'escola l'assignatura era optativa.

Fotos de la travessa