Caminada pels Serrans: del " Chopo" a Alpont

 Del "Chopo" / (el Pollancre) a Baldovar i Alpont

(La caminada per falta d'inscripció dissabte 29, l'hem passada a diumenge 30 de novembre)

El proper diumenge 30 de novembre  farem l'etapa del brancal dels Serrans des de la pedania d'Alpont " el Chopo" (el Pollancre) a Baldovar  i  Alpont.  Eixirem del despoblat " el Chopo" i visitarem l'aqüeducte del segle XVI, després seguirem fins al poblet de Baldovar, interessant per les seues troballes de fòssils de dinosaures pel seu voltant,   després continuarem fins a Alpont.  En arribar a Alpont a les 12:00 farem la visita guiada pel poble, on visitarem el museu etnològic, el museu dels dinosaures i l'església  per un preu de 5 euros i després dinarem al restaurant la Hoz (falta tancar el menú).

La caminada és de dificultat fàcil amb una distància de 7,1 km , i un desnivell positiu acumulat de 95 metres  i un desnivell negatiu acumulat de 110 metres.

A la fitxa de la caminada podreu trobar més detalls sobre la jornada i al full d'inscripció us hi podeu apuntar.

Ressenya de l'activitat

La Caminada

El passat 30 de novembre vam fer la caminada pels Serrans, ens vam trobar al llogaret del Chopo, partida depenent d'Alpont, al llogaret hi havia un panell explicatiu que parlava dels darrers habitants i del fantasma del despoblament, de qui es quedava i qui se n'anava,  tot deixant una vida i una casa endarrere i una manera de viure.

Una vegada ja estàvem tot el grup i vam escorcollar el llogaret, després de fer les explicacions pertinents vam iniciar el recorregut. El fred  marcava l'entrada de l'hivern i ens animava a caminar.  Des del turonet on hi havia el Chopo teníem una vista magnífica de la vall amb l'aqüeducte dels Arcs al bell mig  de l'escena.  Vam recórrer el magnífic aqüeducte que creuava la vall. A la part central una riuada es va emportar  l'arc d'en mig, després la reconstrucció es va fer en un altre estil perquè es notés la diferència.  Vam seguir per camins on el fred  despullava els pollancres del vestit groc de la tardor. Una agricultura de secà era el paisatge que vestia la contrada, molts camps acabats de llaurar amb el cereal acabat de sembrar,  molta part de l'ordi encara estava escampat en els camps acabats de sembrar, altres bancals d'ametlers i vinya completaven  el paisatge.

 Vam seguir per la GR 37 a la vora d'algunes granges que amb l'agricultura completaven l'economia de la comarca,  els tractors recorrien les finques fent les tasques de sembra del cereal. Des de la part alta teniem una bona vista del llogaret del Baldovar, antigament segons el llibre el nom dels pobles valencians d'Abel Soler era nomenat Valdoval, "el primer poble",  vam esmorzar a la vora de la soca del pollancre o de l'om sec, també a la vora dels llavadors. Vam recórrer els seus carrers entravessats gaudint de l'essència del llogaret. Després vam encaminar el darrer tros, venia un dels trossos una mica més rudes de la ruta, una pujada pedregosa i agrest, però era curta,  de seguida ja vam travessar la carretera i vam enfilar el darrer tram de pista, ara ja teniem Alpont al nostres peus, és dels pocs dies que havíem arribat bé d'hora.

La Visita guiada per Alpont

Vam esperar a l'oficina de turisme a que s'apuntaren les darreres persones que s'havien aplegat per conèixer el poble. Quina alegria quan vam arribar i ens va atendre Maite, ja ens coneixíem de l'any passat, enguany tindríem el goig de fer la visita complerta.

Maite va tindre el detall de fer-nos la visita en valencià, amb el goig de ni tan sols encetar un conflicte, amb la normalitat d'encetar el guiatge en valencià sense més problema i cap protesta. Quin desig de normalitat de vegades tan entravessat.

Vam iniciar la visita davant  del mural del poble on hi havia diferents escenes de la vida del poble i sobre el qual Maite ens anava explicant cada escena, dels productes de la terra com el cereal i la vinya, de les danses com al jota, de l'aqüeducte dels arcs i de la pastura d'ovelles que cada vegada en queden menys de pastors, dels arcs engalanats amb flors de paper i les festes a cada un dels set llogarets. A la vora un altre mural ceràmic exposava el terme municipal amb totes les partides i llogarets escampats pel terme.

Vam travessar  per la porta de pedra  i després vam entrar l'antiga casa consistorial,  vam entrar dins,  i vam gaudir de l'amplària del saló de plens i allà Maite ens va parlar de  la importància d'Alpont al llarg de la història, per una banda en l'època islàmica va ser capital de la Taifa d'Alpont després en la conquesta de Jaume I, Alpont va ser vila reial,  amb tots els privilegis i condició que això suposava, a la sala podíem gaudir a la capçalera  del quadre amb el poder legítim del monarca, evidentment Jaume I,  a les parets hi havia escrites normes de convivència i bon us del govern i al sostre trobàvem l'escut amb les torres i l'escut amb les quatre barres.

 Alpont era un punt antic important de pas entre l'Aragó i el País Valencià, en el camí cap a València. Aquesta circumstància li va donar en una època  creixement econòmic.

Vam seguir cap a l'església,  amb la vista dels vestigis del castell, l'església te estampa fortificada, amb campanar hexagonal,  malauradament per dintre no guarda l'estil que té per fora és va cremar i és tota nova.

 Vam seguir fins al museu etnològic. Allà Maite ens va seguir explicant escenes quotidianes de la vida antiga d'Alpont, com la tradició dels quintos, que al cap de molts anys la gent nascuda el mateix any segueixen fent trobades, amb la incorporació evidentment de les xicones a la festa. El calendari anual  de tasques entre les rutines i les estacions, l'època de la matança durant el fred de l'hivern o de l'escatada de les ovelles. Després vam anar al fons de la sala i l'antic forn comunal convertit ara en museu. Vam seguir i vam acabar al museu dels dinosaures.  Ens van passar un vídeo amb imatges de la zona en l'època dels dinosaures i com la caiguda d'un meteorit va canviar la flora i la fauna de la terra deixant fòssils d'ossos i petjades petrificades, després vam poder gaudir de les restes conservades al museu. En acabar la visita vam anar al restaurant la Hoz on vam dinar i vam gaudir de la gastronomia local per un bon preu. Vam anar a recuperar els cotxes, però el fred i la caiguda del dia ens van fer tancar la jornada i deixar la visita al barranc de la Hoz per una altra vegada.

Hem conegut una mica millor aquesta preciosa comarca, hem sembrat la llavor del Camí,  esperem que l'arbre dels Serrans cresca fort i sa.

Imatges de la jornada