Caminada per l'Alacantí

Anunci

El proper diumenge 22  de març de  2026 farem la caminada per l'Alacantí,   a les 9:00 hores eixirem de l'àrea de servei de l'eixida de l'autopista del Maigmó on iniciarem la ruta,  esmorzarem a mig camí de cabasset i  seguirem per senda de muntanya i la via verda fins arribar a Agost. En arribar al poble ens acostarem al taller de terrisseria d'Emili Boix a Agost on l'Emili ens farà un visita  i explicació sobre la història  de la terrissa al poble, on podem gaudir de la vivència de veure el procés de fabricació de les diferents peces.

 A la fitxa de la caminada trobareu més detalls i  al full d'inscripció us hi  podreu apuntar.

Ressenya de la caminada per l'Alacantí 22-3-26

El passat diumenge 22 de març vam fer la caminada per l'Alacantí, dins del brancal del Camp d'Alacant que uneix Xixona- Tibi- Agost - Sant Vicent i Mutxamel, vam caminar la segona part de l'etapa de Tibi a Agost, just la que començava prop de l'autovia i acabava a Agost. Ens vam trobar a Agost tota la gent per anar amb els cotxes cap al punt d'eixida. Després de fer les presentacions pertinents del Camí i del full de ruta del dia vam començar la jornada. Hui teníem el luxe del treball fet per Emi i Anna del grup del Camí a l'Alacantí i per suposat de les explicacions enriquidores de Jose Luís i Ferran  d'Agost, coneixedors de cada pam del terme i de la història del poble. Després del que havia plogut la verdor i les flors omplien el paisatge, vam trobar matolls de llentiscle, alguna botja florida i gran quantitat d'espart. L'orografia era escarpada, però nosaltres anàvem per la via verda, l'antiga via del tren, ara feta camí per a vianants, agradable per caminar i  planera on els sentits es relaxaven i s'embriagaven d'olors de timó i  paisatges de natura, on els colors de la terra jugaven amb les argiles de diferents tonalitats, i la xerrada entre amics i amigues ajudava a fer més lleuger el pas.

Vam deixar la via verda que feia molta volta  i vam enfilar la senda que adreçava cap a Agost, hi havia un punt on la senda feia un pas complicat, però finalment vam passar tots i totes. Vam arribar fins al barranc on vam seguir un trosset de la llera, la roca blanca  i arremullat  feia un poc esvarós alguns dels passos. Vam arribar a l'alcavó o l'anomenat Temple, era un punt del barranc on havien perforat la roca per emmagatzemar l'aigua, però aquesta en trobar el camí més curt va anar arrapant la llera i arrossegant sediments deixant un paisatge espectacular d'un passadís recaragolat d'una gola de llop que anava endinsant-se per dins la terra fins eixir a l'altra banda del barranc. 

Vam arribar a un punt on hi havia un pont de pedra i després pel camí vam arribar al poble d'Agost, Jose Luís ens va parlar dels tallers de terrissa i de l'antiga tradició del poble del treball de l'argila,  com encara a la vora del barranc es veia tot un pany d'antigues construccions de pedra, de velles fàbriques,  vam fer la volta fins al poble, els llavadors,els abeuradors i la llarga bassa dels llavadors on de ben segur serien caliu de llargues converses sobre els esdeveniments de cada dia; casaments, morts, naixements, on  patiments i alegries es compartien entre les dones del poble entre la bugada i el sabó.

 El Taller de l'Emili Boix

Vam seguir per un carreró estret que separava les cases de les fàbriques  fins arribar al taller de l'Emili Boix on ell ens estava esperant, vam acomiadar les persones que no es quedaven i vam entrar al taller  entre restes d'argila seca i ferramentes antigues, el grup envoltava l'Emili que anava treballant el torn que girava amb l'argila preparada.

La destresa de l'Emili era admirable, amb l'experiència dels anys i la saviesa  mentre parlava  del poble, de la terrissa,  de la seua família, de les huit generacions del treball de l'argila, ens va bocabadar escoltar-lo  mentre anava dibuixant amb les mans i el fang diferents figures; botijons, cànters, llibrells, a cada peça hi havia afegida una història, una anècdota o una frase feta,  una tradició, un saber fer, quanta saviesa, l'Emili és antropòleg i això li afegia tot un repertori d'explicacions afegides a l'argila. Ens va conduir després per un passadís a un forn àrab. Després de gaudir de les seues explicacions i  la seua destresa en el treball de l'argila, ens vam acomiadar i vam anar a dinar.

Vam trobar un bar on ens van acollir, Anna havia comprat coques diverses on vam provar la gastronomia de l'Alacantí, coques rodones de molles, de tomata, de ventresca, les delícies del paladar  omplien la taula, per a postres vam provar la tonya de l'Alacantí, com no, em recordava la cançó de Carraixet Camina Maria, per acabar ens vam acomiadar fins la propera.