Som Camí, som escola

 El Camí des d'una perspectiva didàctica.

Ens trobem amb les nostres companyes de ruta, són persones sàvies, mestres de la seua vida que ens ajudaran a créixer com a persones, alguna ens parlarà de la història del pobles i altres de les virtuts de les plantes per guarir-nos de les malalties, com en una escola els xiquets i les xiquetes s'ajuden en la formació per compartir experiències i coneixements.

La nostra aula és un poc diferent a la de les escoles que ens podem imaginar, amb taules, cadires, llibres i llibretes, amb cartells informatius penjats a les parets i els pupitres ben arrenglerats, o les classes d'infantils de taules menudes de racons temàtics  per manipular, observar , amb  molts materials de colors, i contes tobets que s'obren, i una estora per fer l'assemblea i  aprendre valors i normes de comportament.

La nostra escola no té parets, ni portes, ni persianes que s'obren cada matí, ni taules ni cadires per fer els equips, la nostra aula és molt diferent, està a cel obert, a l'estiu fa calor i a l'hivern fa fred, i quan plou ens remullem, i quan fa vent notem la brisa,  la nostra escola, el nostre espai d'aprenentatge, son els pobles, les places, els carrers i els jardins, són els camins que ens acosten al poble, son les escales i les campanes del campanar, son els museus temàtics de cada poble on com un llibre obert ens parlen d'història i de persones.

Les àrees de coneixement no estan separades per carpetes o prestatges, moltes vegades estan barrejades, entrellaçades  com un cabdell difícil de desenganxar, però cada jornada ens dona una cara d'eixa globalitat amb uns conceptes que variaran a la següent comarca.

A l'àrea de coneixement del medi, espècies vegetals i animals d'un ecosistema concret es barregen amb els topònims que ens fan descobrir una història de llengua ancorada amb les arrels del llatí o del grec, formant part d'un escenari de la història local, de la xicoteta història de vides oblidades d'homes i dones que han construït la història del poble, que al llarg dels segles han forjat una manera de fer, adaptant-se a totes  les calamitats vingudes, de guerres, pestes, decrets d'expulsions. Tot amb un polsim de matemàtiques i física que com una teranyina va embolcallant-ho tot de lleis i formules, d'equacions i mesures.

Mentre l'àrea de geografia és ben diversa a la nostra vista distribuïda a l'horitzó i com en una pel·lícula va variant a cada hora, quan agafem més alçada la nostra vista delimita  rius, valls, muntanyes i serralades. les quals  es mostren als nostres peus com un mapa retallat de xicotetes porcions  de mil colors pels bancals o els pobles i pastures.

Ací no tenim una mestra que cada matí entra per la porta amb una carpeta farcida d'examens per repartir a l'alumnat amb la il·lusió de de transmetre cada dia un temari,  per ajudar així a fer-los  crèixer. El nostre grup som al mateix temps alumnat i professorat, és la gent dels pobles, especialment la gent més gran, estudiosos, cronistes i saberuts,   són les persones que guarden amb una capseta els records, per així, drets,  al peu del camí o del carrer sorprendre'ns amb les seues explicacions.

Ens aturem en un poble qualsevol, tal vegada Burjassot, per llegir un poema, per conèixer el poeta del poble, al mateix temps recorrem els llocs que marca el poema. Passem pels pous i les sitges reials i arribem a la plaça, a la vora d'un banc veiem una silueta, és l'esguard del nostre escriptor, seiem a la vora i recitem un poema. La nostra escola és també el banc amb l'estàtua d'Estellés.

L'àrea de llengua és molt intensa en la nostra escola, aprenent vocabulari nou, ja siga de les persones integrants del grup o de les persones dels pobles on anem, enllaçades en la història del poble quasi sempre, com el parlar de sa de Tàrbena, a la Marina Baixa, enllaçat el seu parlar amb la repoblació mallorquina després de l'expulsió dels moriscos el 1609.

Pel que fa a l'àrea d'expressió artística la trobem en molts racons del Camí, en molts dels murals que trobem a cada plaça o les moltes escultures escampades per molts dels pobles, la música en el País Valencià és un element que el duem en la nostra essència, en una festa del poble on la banda de música amenitza la vetlada o un una cançó que parla  del dia a dia,  de les faenes del camp, d'un romanç d'amor o de la vida al poble. 

En l'educació en valors aprenem en la convivència i el respecte a les altre persones, de la igualtat entre homes i dones i no utilitzar un llenguatge sexista, aprendre a gestionar els conflictes sense violència i a la inclusió de totes les persones que vulguen vindre a fer aquest viatge meravellós.

L'àrea d'educació física també esta servida en seguir el ritme del grup i aguantar la respiració.

 Les notes. En la nostra escola no hi ha papers en blanc que hem d'omplir per avaluar el que hem aprés, no hi ha notes numèriques, no hi ha aprovats ni suspesos. Som nosaltres qui ens donem les conclusions i valoracions de la jornada,  sempre ens queden els records de les explicacions, de  les vivències, els records visuals dels paisatges i les persones guies,  les cròniques al bloc i les fotografies.

 A l'hora de l'esbarjo no eixim corrents de l'aula per esmorzar i jugar, tal vegada una plaça amb bancs i ombres pot guarir la fam o unes pedres en una senda de muntanya o un mirador a una vall.  

Però com en l'escola, en acabar el dia una abraçada ens fa acomiadar-nos dels nostres amics i amigues. de les mestres/guies fins la propera jornada, tornem a casa en la il·lusió de tornar un nou dia a retrobar-nos.